La crisi econòmica actual ha mostrat els límits de models anteriors. Per altra banda, la filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, és la demostració empírica més gran del fet que una ètica nova i una empresa nova són possibles. Ha demostrat que hi ha una nova forma de producció que funciona, basada en habilitats i intercanvis, on l’autor o l’autora, o el productor o la productora no perden el control de la producció i poden alliberar-se dels mediadors en la producció i la distribució. I ho ha fet basant-se en la iniciativa individual, en la col·laboració amb altres, amb mecanismes d’intercanvi d’acord amb les possibilitats i habilitats de cada persona, democratitzant el coneixement, en l’educació, mitjançant una producció i una distribució justa dels beneficis d’acord amb el treball fet. [...]
En aquesta Carta proposem diverses fórmules per recolzar col·lectivament la creació. El programari lliure, la Wikipèdia, les llicències lliures en Net Labels o en editorials de llibres i altres molts exemples mostren que el model de la cultura lliure pot preservar la innovació i que no són necessaris monopolis del coneixement per produir coneixement.
Carta per la Innovació, la Creació i l’Accés al Coneixement (carta completa al web del FCForum).
El canvi de paradigma cultural que significa internet és no només possible sinó necessari, i no tan sols necessari sinó segur (que diria José Luis Sampedro). Compartir, difondre i descentralitzar el coneixement, fer-lo lliure i posar-lo a l’abast de les perones és, ara més que mai, un model viable que cal defensar i aplicar. Autogestionar-se i desobeïr no tan sols la SGAE sinó també les altres set societats de gestió que s’erigeixen com a obligatòries per tot creador que vulgui percebre drets d’autor, ja fa temps que comença a ser un model de referència per molts projectes alternatius. Haurien de deixar de ser alternatius per ser EL model. Internet va néixer lliure i així ha de ser la cultura; no deixem que ens converteixin aquest espai en un estat policial, ens avisa Ignacio Escolar, convençut que copiar és multiplicar.
Copio i enganxo, d’acord amb aquesta filosofia, entrevistes del documental Copiad Malditos, d’Stéphane M.Grueso, que ens parlen sobre models de cultura lliure i sobre perquè la SGAE (on menys d’un 10 % dels socis té dret de vot en funció dels seus ingressos i un 1,75% dels socis reben un 75% dels beneficis…visca la democràcia) no és el tipus d’entitat que busquem per compartir i difondre el nostre coneixement i quina és l’ètica darrera de les llicències lliures i creative commons. I com afirma Simona Levi en un dels vídeos que comparteixo i copio: L’intercanvi de cultura genera més cultura, fa que la gent tingui més cultura i més ganes de crear-ne.
Dos projectes: un d’editorial-llibreria-distribuïdora autogestionada: Traficantes de sueños ; l’altre musical d’Elena Cabrera a Autoreverse Netlabel (el seu manifest és tot un manifest d’allò que hauria de ser tota cultura i forma de coneixement. També autogestió per tal de difondre i compartir amb els mínims recursos) i l’activista i gestora cultural Simona Levi parlant des de la EXGAE, entitat <<especialitzada en alliberar als ciutadans dels abusos de les entitats de gestió (no només SGAE) i de les indústries culturals>>, units per una mateixa causa:
Una intuïció: el món de la cultura i l’art es renovarà no perquè les institucions renunciïn a la protecció dels mercats actuals de la cultura, sinó perquè es crearà un mercat alternatiu lliure i gratuït que el farà inútil.
Un exemple: a qui li podrà interessar aquest diccionari de l’Acadèmia Espanyola de la Història, més enllà de les rucades que digui, que val 300 euros crec, tenint el Viquipèdia a l’abast?
Una altra intuïció: un món de noves relacions econòmiques més justes i igualitàries sorgirà no perquè les institucions renunciïn a la protecció dels mercats actuals, sinó perquè es crearà un mercat alternatiu lliure i gratuït.
Dues intuïcions meravelloses. Un model està condemnat a quedar obsolet i ser substituït per un d’alternatiu que sembla irresistible i infinitament més eficaç i just. És clar que fer renunciar a Pau Donés o Editorial Planeta, per exemple, perquè baixin del burro, sembla missió impossible…
Molt oportú! poc més que dir! “Do it Yourself” i que corri des de les xarxes i des de les bases, cultura lliure, instruments i eines al servei del poble!
una invectiva per la cultura lliure i per la revolució en tots els (des)ordres:
homenatge a Gil Scott Heron (mort aquesta setmana als 62 anys), retalla, enganxa, distribueix i que soni arreu del món!
http://www.youtube.com/watch?v=BS3QOtbW4m0
Molt bo aquest ‘The Revolution will not be televised”…copio i enganxo doncs
!
El model de la cultura lliure val perquè jo escrigui un llibre (si en tinc ganes) i el comparteixi lliurement, però no per fer “Lost”. Per fer “Lost” calen molts professionals i materials que tenen un cost i requereixen d’un mercat, regulat per normes, que faciliti als productors els ingressos necessaris. Dic això perquè em sembla que la majoria dels contraris a la Llei Sinde, el tipus de materials que pretenen consumir i compartir lliurement són d’aquest segon tipus.
Fet aquest matís, a mi sempre em sembla que passaran més coses interessants al marge del mercat que dins d’aquest.
Bé, vaig veure una pel·lícula que es finançava captant a gent que podia aportar des de 2 euros i aquesta gent anava veient el procés de producció i, en certa manera, se’n sentien part. Ja havien captat molta gent abans que la pel·lícula s’estrenés. Penso que sí que hi poden haver maneres de finançar costosíssims projectes malgrat sigui molt més difícil. I que la música, les imatges, inclús fragments d’aquestes megaproduccions, es comparteixin lliurement podria afavorir molt més el procés abans que es llancés inclús.
És molt probable que les coses més interessants passin “al marge” del mercat. A mi m’atrauen molt “els marges”.
Benvingut i gràcies per comentar!
Des del punt de vista legal es tracta didentificar les esquerdes a les legislacions nacionals i els acords internacionals per a forcar modificacions i buscar una estrategia enfront dels abusos de les politiques sobre difusio del coneixement i cultura a nivell tant de relacions privades i contractuals com davant les normatives i politiques publiques internacionals..Es necessari prendre en consideracio els drets dels usuaris a la cultura el coneixement i la informacio. La tendencia dels ultims anys ha trencat lequilibri entre els drets dels usuaris i consumidors i els productors i creadors i es necessari restablir-lo. En aixo la regulacio dInternet juga un paper fonamental i daqui els intents dels governs i les grans empreses per controlar-la.
Hola, he desencallat el teu comentari que m’havia quedat perdut perquè linkejaves a un web de publicitat d’alguna cosa…l’he esborrat l’enllaç però el comentari em sembla interessant. Jo penso que més que restablir un equilibri cal buscar-ne un de nou on consumidors, usuaris i creadors puguin tenir accés a la informació sense haver de passar per certs requisits econòmics i legals que dificulten i elititzen el coneixement.