Woman sitting in a cafe. Obra de Dana Helbling

-Estic segur que s’està preguntant què faig aquí i qui sóc i li ho diré. Vinc aquí de tant en tant, per alliberar-me de la meva vida decent, decent en el sentit estricte de la paraula, és a dir: d’aquelles coses que s’han de fer, que convé fer, del verb llatí decet. Vinc, doncs, a cometre la indecència de menjar un bacallà a la llauna, sobre una taula de marbre, mentre sento al meu voltant paraules obscenes i la contemplo a vostè, una criatura femenina d’una exemplar bellesa. Sóc metge forense i m’ocupo dels morts perquè la meva timidesa no m’ha permès mai ocupar-me dels vius. No l’espanto?

Maria Aurèlia Capmany. Feliçment, jo sóc una dona.

This entry was published on febrer 27, 2012 at 7:51 pm. It’s filed under De literatura and tagged , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s