-Estic segur que s’està preguntant què faig aquí i qui sóc i li ho diré. Vinc aquí de tant en tant, per alliberar-me de la meva vida decent, decent en el sentit estricte de la paraula, és a dir: d’aquelles coses que s’han de fer, que convé fer, del verb llatí decet. Vinc, doncs, a cometre la indecència de menjar un bacallà a la llauna, sobre una taula de marbre, mentre sento al meu voltant paraules obscenes i la contemplo a vostè, una criatura femenina d’una exemplar bellesa. Sóc metge forense i m’ocupo dels morts perquè la meva timidesa no m’ha permès mai ocupar-me dels vius. No l’espanto?
Maria Aurèlia Capmany. Feliçment, jo sóc una dona.
